No fa pas gaire vaig participar en una trobada on se’ns convidava a ser creatius imaginant com seria l’educació l’any 2035. Majoritàriament vam coincidir en algunes característiques: educació descentralitzada, deslocalitzada, enxarxada amb la comunitat educativa i el lleure i bàsicament virtual.
Quina paradoxa del destí oi? Un virus ha fet de palanca de canvi i ens està obligant de forma accelerada, a experimentar una mica aquesta forma d’educar-nos i de relacionar-nos del 2035. Quan tot acabi i recuperem certa normalitat serà molt interessant analitzar les lliçons apreses però bé, aquesta qüestió, per ara, la deixarem aparcada.
Una certesa sí que m’atreveixo a avançar-la, després de dues setmanes i mitja de confinament ens adonem de quant d’important és, per als nostres infants i per a les famílies, sentir que els nostres professors i professores, monitores i monitors ens fan costat. Sentim que ens fan costat quan rebem una trucada per saber com va tot, o quan ens envien els reptes de la setmana, o quan rebem un vídeo on el professorat o l’equip de l’esplai s’ha gravat a si mateix fent el pallasso. És en aquests moments quan ens sentim acompanyats emocionalment perquè per damunt de tot necessitem sentir el vincle i la presència, malgrat sigui a través d’un whatsapp.
No hi ha dubte en què tot el sector educatiu, escola i lleure, s’hi està trencant les banyes. Amb imaginació i molta voluntat. I cal seguir fent-t’ho perquè la cosa pinta per llarg. Més important que mai fer costat a les famílies que ho tenen difícil.
Aquests dies, de propostes i d’exemples, les xarxes en van ben plenes. Monitores i monitors incansables que no defalleixen en l’intent de divertir la canalla amb activitats de lleure virtual, professores i professors, els quals, malgrat aquesta sobtada escola online els porta de cap, hi posen tot l’empeny. Entitats socials i professionals que actuen amb celeritat davant d’un sistema que no és prou àgil per atendre les necessitats de tantes i tantes famílies i infants. Sigui com sigui, cada dia de confinament és un nou aprenentatge per a totes i tots.
Ha calgut quelcom inesperat i terriblement dur per adonar-nos que som éssers summament fràgils i vulnerables però també, afortunadament, summament capaços. Tan de bo aprenguem la lliçó: ens necessitem els uns als altres, fent-nos costat. Estiguem a l’alçada.
Susagna Escardíbul Tejeira
Pedagoga de l’Àrea d’Innovació i Continguts
Fundesplai
Ja que estàs per aquí....
Aquest estiu, més que mai, els infants necessitaran activitats a la natura, jugar amb els amics i amigues, córrer a l'aire lliure...
I a Fundesplai, més que mai, tenim la determinació de donar aquesta oportunitat a totes les nenes i els nens de Catalunya. Volem que puguin gaudir d'un casal, d'unes colònies i de l'esplai.
Ara més que mai necessitem la teva ajuda!